Horitzons de color blanc

Estem aprenent a mirar l’horitzó sense projectar. Una de les coses que sempre ens ha donat el coratge, la il·lusió i la força per continuar endavant amb el nostre projecte, és la capacitat de projectar i/o somiar amb allò que desitgem aconseguir, projectar un futur proper i un futur a llarg termini. El balanç perfecte entre lo immediat i a tres anys vista.

Ara. Ara estem vivint un aquí i ara. Escoltant el nostre batec i la nostra respiració més que mai. Reconnectant-nos amb nosaltres mateixos que ja ens feia falta. Reconnectant amb la part més salvatge de la vida, la família, els fills. Acceptant allò que no ens agrada de nosaltres, del nostre projecte, del nostre sector i les condicions dures i precàries en les que els artistes treballem en el nostre país, acceptant la vida en si mateixa i el que ens està portant en aquest instant.

L’acceptació ens fa sentir lliures.

Aquest 2020 teníem dues creacions per estrenar i només una ha trepitjat els escenaris, de moment. En aquest temps de tanta incertesa ens ho qüestionem tot, posem sobre la taula les nostres debilitats i fortaleses i quina seria la millor manera de continuar amb el nostre projecte. Cal replantejar les coses en un moment on el sacseig és tan brutal a tots els nivells.

Creiem que obrir nous circuits seria una de les millor maneres de continuar endavant. Al llarg de tot el confinament hem estat pensant, projectant amb esforç, un espectacle d’arts de carrer. Ens costa. Acabem de viure aquests dos últims anys dues creacions, i ens sentim esgotats, no només creativament sinó també a nivell de producció. Però ens prenem el temps, i a poc a poc anem madurant la idea. Apostem!

També crear un nou llenguatge híbrid entre lo presencial i lo digital. Com ens relacionem amb els nostres espectadors des d’aquest nou miratge. Estem a la recerca, investigant i descobrint! això ens alimenta, ens agrada, trobar noves formes de connexió i sinergia amb l’espectador!

Properament nous camins de la Poesia Visual!